Conjugació del verb desnucar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desnucar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desnucar |
|---|---|
| Gerundi | desnucant |
| Participi | desnucat, desnucada, desnucats, desnucades |
Indicatiu
| Present | desnuque, desnuques, desnuca, desnuquem, desnuqueu, desnuquen |
|---|---|
| Futur | desnucaré, desnucaràs, desnucarà, desnucarem, desnucareu, desnucaran |
| Condicional | desnucaria, desnucaries, desnucaria, desnucaríem, desnucaríeu, desnucarien |
| Imperfet | desnucava, desnucaves, desnucava, desnucàvem, desnucàveu, desnucaven |
| Passat simple | desnuquí, desnucares, desnucà, desnucàrem, desnucàreu, desnucaren |
| Passat perifrastic | vaig desnucar, vares desnucar, va desnucar, vàrem desnucar, vàreu desnucar, varen desnucar |
Subjuntiu
| Present | desnuque, desnuques, desnuque, desnuquem, desnuqueu, desnuquen |
|---|---|
| Imperfet | desnucara, desnucares, desnucara, desnucàrem, desnucàreu, desnucaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desnuca, desnuque, desnuquem, desnuqueu, desnuquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.