Conjugació del verb desmotivar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desmotivar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | desmotivar |
|---|---|
| Gerundi | desmotivant |
| Participi | desmotivat, desmotivada, desmotivats, desmotivades |
Indicatiu
| Present | desmotive, desmotives, desmotiva, desmotivem, desmotiveu, desmotiven |
|---|---|
| Futur | desmotivaré, desmotivaràs, desmotivarà, desmotivarem, desmotivareu, desmotivaran |
| Condicional | desmotivaria, desmotivaries, desmotivaria, desmotivaríem, desmotivaríeu, desmotivarien |
| Imperfet | desmotivava, desmotivaves, desmotivava, desmotivàvem, desmotivàveu, desmotivaven |
| Passat simple | desmotiví, desmotivares, desmotivà, desmotivàrem, desmotivàreu, desmotivaren |
| Passat perifrastic | vaig desmotivar, vares desmotivar, va desmotivar, vàrem desmotivar, vàreu desmotivar, varen desmotivar |
Subjuntiu
| Present | desmotive, desmotives, desmotive, desmotivem, desmotiveu, desmotiven |
|---|---|
| Imperfet | desmotivara, desmotivares, desmotivara, desmotivàrem, desmotivàreu, desmotivaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desmotiva, desmotive, desmotivem, desmotiveu, desmotiven |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.