Conjugació del verb desmondar en valencià

Infinitiu

desmondar

Família

Primera conjugació

Model verbal

Conjugació verificada

Participi destacat

desmondat, desmondada, desmondats, desmondades

Gerundi destacat

desmondant

Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.

Conjugacions i formes destacades

Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.

Infinitiu	desmondar
Gerundi	desmondant
Participi	desmondat, desmondada, desmondats, desmondades

Present	desmonde, desmondes, desmonda, desmondem, desmondeu, desmonden
Futur	desmondaré, desmondaràs, desmondarà, desmondarem, desmondareu, desmondaran
Condicional	desmondaria, desmondaries, desmondaria, desmondaríem, desmondaríeu, desmondarien
Imperfet	desmondava, desmondaves, desmondava, desmondàvem, desmondàveu, desmondaven
Passat simple	desmondí, desmondares, desmondà, desmondàrem, desmondàreu, desmondaren
Passat perifrastic	vaig desmondar, vares desmondar, va desmondar, vàrem desmondar, vàreu desmondar, varen desmondar

Present	desmonde, desmondes, desmonde, desmondem, desmondeu, desmonden
Imperfet	desmondara, desmondares, desmondara, desmondàrem, desmondàreu, desmondaren

Imperatiu	-, desmonda, desmonde, desmondem, desmondeu, desmonden