Conjugació del verb desmarxar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desmarxar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desmarxar |
|---|---|
| Gerundi | desmarxant |
| Participi | desmarxat, desmarxada, desmarxats, desmarxades |
Indicatiu
| Present | desmarxe, desmarxes, desmarxa, desmarxem, desmarxeu, desmarxen |
|---|---|
| Futur | desmarxaré, desmarxaràs, desmarxarà, desmarxarem, desmarxareu, desmarxaran |
| Condicional | desmarxaria, desmarxaries, desmarxaria, desmarxaríem, desmarxaríeu, desmarxarien |
| Imperfet | desmarxava, desmarxaves, desmarxava, desmarxàvem, desmarxàveu, desmarxaven |
| Passat simple | desmarxí, desmarxares, desmarxà, desmarxàrem, desmarxàreu, desmarxaren |
| Passat perifrastic | vaig desmarxar, vares desmarxar, va desmarxar, vàrem desmarxar, vàreu desmarxar, varen desmarxar |
Subjuntiu
| Present | desmarxe, desmarxes, desmarxe, desmarxem, desmarxeu, desmarxen |
|---|---|
| Imperfet | desmarxara, desmarxares, desmarxara, desmarxàrem, desmarxàreu, desmarxaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desmarxa, desmarxe, desmarxem, desmarxeu, desmarxen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.