Conjugació del verb desmaridar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desmaridar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desmaridar |
|---|---|
| Gerundi | desmaridant |
| Participi | desmaridat, desmaridada, desmaridats, desmaridades |
Indicatiu
| Present | desmaride, desmarides, desmarida, desmaridem, desmarideu, desmariden |
|---|---|
| Futur | desmaridaré, desmaridaràs, desmaridarà, desmaridarem, desmaridareu, desmaridaran |
| Condicional | desmaridaria, desmaridaries, desmaridaria, desmaridaríem, desmaridaríeu, desmaridarien |
| Imperfet | desmaridava, desmaridaves, desmaridava, desmaridàvem, desmaridàveu, desmaridaven |
| Passat simple | desmaridí, desmaridares, desmaridà, desmaridàrem, desmaridàreu, desmaridaren |
| Passat perifrastic | vaig desmaridar, vares desmaridar, va desmaridar, vàrem desmaridar, vàreu desmaridar, varen desmaridar |
Subjuntiu
| Present | desmaride, desmarides, desmaride, desmaridem, desmarideu, desmariden |
|---|---|
| Imperfet | desmaridara, desmaridares, desmaridara, desmaridàrem, desmaridàreu, desmaridaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desmarida, desmaride, desmaridem, desmarideu, desmariden |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.