Conjugació del verb desmargenar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desmargenar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desmargenar |
|---|---|
| Gerundi | desmargenant |
| Participi | desmargenat, desmargenada, desmargenats, desmargenades |
Indicatiu
| Present | desmargene, desmargenes, desmargena, desmargenem, desmargeneu, desmargenen |
|---|---|
| Futur | desmargenaré, desmargenaràs, desmargenarà, desmargenarem, desmargenareu, desmargenaran |
| Condicional | desmargenaria, desmargenaries, desmargenaria, desmargenaríem, desmargenaríeu, desmargenarien |
| Imperfet | desmargenava, desmargenaves, desmargenava, desmargenàvem, desmargenàveu, desmargenaven |
| Passat simple | desmargení, desmargenares, desmargenà, desmargenàrem, desmargenàreu, desmargenaren |
| Passat perifrastic | vaig desmargenar, vares desmargenar, va desmargenar, vàrem desmargenar, vàreu desmargenar, varen desmargenar |
Subjuntiu
| Present | desmargene, desmargenes, desmargene, desmargenem, desmargeneu, desmargenen |
|---|---|
| Imperfet | desmargenara, desmargenares, desmargenara, desmargenàrem, desmargenàreu, desmargenaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desmargena, desmargene, desmargenem, desmargeneu, desmargenen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.