Conjugació del verb desmarcar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desmarcar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | desmarcar |
|---|---|
| Gerundi | desmarcant |
| Participi | desmarcat, desmarcada, desmarcats, desmarcades |
Indicatiu
| Present | desmarque, desmarques, desmarca, desmarquem, desmarqueu, desmarquen |
|---|---|
| Futur | desmarcaré, desmarcaràs, desmarcarà, desmarcarem, desmarcareu, desmarcaran |
| Condicional | desmarcaria, desmarcaries, desmarcaria, desmarcaríem, desmarcaríeu, desmarcarien |
| Imperfet | desmarcava, desmarcaves, desmarcava, desmarcàvem, desmarcàveu, desmarcaven |
| Passat simple | desmarquí, desmarcares, desmarcà, desmarcàrem, desmarcàreu, desmarcaren |
| Passat perifrastic | vaig desmarcar, vares desmarcar, va desmarcar, vàrem desmarcar, vàreu desmarcar, varen desmarcar |
Subjuntiu
| Present | desmarque, desmarques, desmarque, desmarquem, desmarqueu, desmarquen |
|---|---|
| Imperfet | desmarcara, desmarcares, desmarcara, desmarcàrem, desmarcàreu, desmarcaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desmarca, desmarque, desmarquem, desmarqueu, desmarquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.