Conjugació del verb desmanegar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desmanegar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desmanegar |
|---|---|
| Gerundi | desmanegant |
| Participi | desmanegat, desmanegada, desmanegats, desmanegades |
Indicatiu
| Present | desmanegue, desmanegues, desmanega, desmaneguem, desmanegueu, desmaneguen |
|---|---|
| Futur | desmanegaré, desmanegaràs, desmanegarà, desmanegarem, desmanegareu, desmanegaran |
| Condicional | desmanegaria, desmanegaries, desmanegaria, desmanegaríem, desmanegaríeu, desmanegarien |
| Imperfet | desmanegava, desmanegaves, desmanegava, desmanegàvem, desmanegàveu, desmanegaven |
| Passat simple | desmaneguí, desmanegares, desmanegà, desmanegàrem, desmanegàreu, desmanegaren |
| Passat perifrastic | vaig desmanegar, vares desmanegar, va desmanegar, vàrem desmanegar, vàreu desmanegar, varen desmanegar |
Subjuntiu
| Present | desmanegue, desmanegues, desmanegue, desmaneguem, desmanegueu, desmaneguen |
|---|---|
| Imperfet | desmanegara, desmanegares, desmanegara, desmanegàrem, desmanegàreu, desmanegaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desmanega, desmanegue, desmaneguem, desmanegueu, desmaneguen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.