Conjugació del verb desmanar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desmanar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desmanar |
|---|---|
| Gerundi | desmanant |
| Participi | desmanat, desmanada, desmanats, desmanades |
Indicatiu
| Present | desmane, desmanes, desmana, desmanem, desmaneu, desmanen |
|---|---|
| Futur | desmanaré, desmanaràs, desmanarà, desmanarem, desmanareu, desmanaran |
| Condicional | desmanaria, desmanaries, desmanaria, desmanaríem, desmanaríeu, desmanarien |
| Imperfet | desmanava, desmanaves, desmanava, desmanàvem, desmanàveu, desmanaven |
| Passat simple | desmaní, desmanares, desmanà, desmanàrem, desmanàreu, desmanaren |
| Passat perifrastic | vaig desmanar, vares desmanar, va desmanar, vàrem desmanar, vàreu desmanar, varen desmanar |
Subjuntiu
| Present | desmane, desmanes, desmane, desmanem, desmaneu, desmanen |
|---|---|
| Imperfet | desmanara, desmanares, desmanara, desmanàrem, desmanàreu, desmanaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desmana, desmane, desmanem, desmaneu, desmanen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.