Conjugació del verb desmamar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desmamar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desmamar |
|---|---|
| Gerundi | desmamant |
| Participi | desmamat, desmamada, desmamats, desmamades |
Indicatiu
| Present | desmame, desmames, desmama, desmamem, desmameu, desmamen |
|---|---|
| Futur | desmamaré, desmamaràs, desmamarà, desmamarem, desmamareu, desmamaran |
| Condicional | desmamaria, desmamaries, desmamaria, desmamaríem, desmamaríeu, desmamarien |
| Imperfet | desmamava, desmamaves, desmamava, desmamàvem, desmamàveu, desmamaven |
| Passat simple | desmamí, desmamares, desmamà, desmamàrem, desmamàreu, desmamaren |
| Passat perifrastic | vaig desmamar, vares desmamar, va desmamar, vàrem desmamar, vàreu desmamar, varen desmamar |
Subjuntiu
| Present | desmame, desmames, desmame, desmamem, desmameu, desmamen |
|---|---|
| Imperfet | desmamara, desmamares, desmamara, desmamàrem, desmamàreu, desmamaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desmama, desmame, desmamem, desmameu, desmamen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.