Conjugació del verb desinvitar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desinvitar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desinvitar |
|---|---|
| Gerundi | desinvitant |
| Participi | desinvitat, desinvitada, desinvitats, desinvitades |
Indicatiu
| Present | desinvite, desinvites, desinvita, desinvitem, desinviteu, desinviten |
|---|---|
| Futur | desinvitaré, desinvitaràs, desinvitarà, desinvitarem, desinvitareu, desinvitaran |
| Condicional | desinvitaria, desinvitaries, desinvitaria, desinvitaríem, desinvitaríeu, desinvitarien |
| Imperfet | desinvitava, desinvitaves, desinvitava, desinvitàvem, desinvitàveu, desinvitaven |
| Passat simple | desinvití, desinvitares, desinvità, desinvitàrem, desinvitàreu, desinvitaren |
| Passat perifrastic | vaig desinvitar, vares desinvitar, va desinvitar, vàrem desinvitar, vàreu desinvitar, varen desinvitar |
Subjuntiu
| Present | desinvite, desinvites, desinvite, desinvitem, desinviteu, desinviten |
|---|---|
| Imperfet | desinvitara, desinvitares, desinvitara, desinvitàrem, desinvitàreu, desinvitaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desinvita, desinvite, desinvitem, desinviteu, desinviten |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.