Conjugació del verb desinhibir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desinhibir en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | desinhibir |
|---|---|
| Gerundi | desinhibint |
| Participi | desinhibit, desinhibida, desinhibits, desinhibides |
Indicatiu
| Present | desinhibixc, desinhibixes, desinhibix, desinhibim, desinhibiu, desinhibixen |
|---|---|
| Futur | desinhibiré, desinhibiràs, desinhibirà, desinhibirem, desinhibireu, desinhibiran |
| Condicional | desinhibiria, desinhibiries, desinhibiria, desinhibiríem, desinhibiríeu, desinhibirien |
| Imperfet | desinhibia, desinhibies, desinhibia, desinhibíem, desinhibíeu, desinhibien |
| Passat simple | desinhibí, desinhibires, desinhibí, desinhibírem, desinhibíreu, desinhibiren |
| Passat perifrastic | vaig desinhibir, vares desinhibir, va desinhibir, vàrem desinhibir, vàreu desinhibir, varen desinhibir |
Subjuntiu
| Present | desinhibixca, desinhibixques, desinhibixca, desinhibim, desinhibiu, desinhibixquen |
|---|---|
| Imperfet | desinhibira, desinhibires, desinhibira, desinhibírem, desinhibíreu, desinhibiren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desinhibix, desinhibixca, desinhibim, desinhibiu, desinhibixquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.