Conjugació del verb desimantar en valencià

Infinitiu

desimantar

Família

Primera conjugació

Model verbal

Conjugació verificada

Participi destacat

desimantat, desimantada, desimantats, desimantades

Gerundi destacat

desimantant

Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.

Conjugacions i formes destacades

Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.

Infinitiu	desimantar
Gerundi	desimantant
Participi	desimantat, desimantada, desimantats, desimantades

Present	desimante, desimantes, desimanta, desimantem, desimanteu, desimanten
Futur	desimantaré, desimantaràs, desimantarà, desimantarem, desimantareu, desimantaran
Condicional	desimantaria, desimantaries, desimantaria, desimantaríem, desimantaríeu, desimantarien
Imperfet	desimantava, desimantaves, desimantava, desimantàvem, desimantàveu, desimantaven
Passat simple	desimantí, desimantares, desimantà, desimantàrem, desimantàreu, desimantaren
Passat perifrastic	vaig desimantar, vares desimantar, va desimantar, vàrem desimantar, vàreu desimantar, varen desimantar

Present	desimante, desimantes, desimante, desimantem, desimanteu, desimanten
Imperfet	desimantara, desimantares, desimantara, desimantàrem, desimantàreu, desimantaren

Imperatiu	-, desimanta, desimante, desimantem, desimanteu, desimanten