Conjugació del verb desil·lusionar en valencià

Infinitiu

desil·lusionar

Família

Primera conjugació

Model verbal

Conjugació verificada

Participi destacat

desil·lusionat, desil·lusionada, desil·lusionats, desil·lusionades

Gerundi destacat

desil·lusionant

Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.

Conjugacions i formes destacades

Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.

Infinitiu	desil·lusionar
Gerundi	desil·lusionant
Participi	desil·lusionat, desil·lusionada, desil·lusionats, desil·lusionades

Present	desil·lusione, desil·lusiones, desil·lusiona, desil·lusionem, desil·lusioneu, desil·lusionen
Futur	desil·lusionaré, desil·lusionaràs, desil·lusionarà, desil·lusionarem, desil·lusionareu, desil·lusionaran
Condicional	desil·lusionaria, desil·lusionaries, desil·lusionaria, desil·lusionaríem, desil·lusionaríeu, desil·lusionarien
Imperfet	desil·lusionava, desil·lusionaves, desil·lusionava, desil·lusionàvem, desil·lusionàveu, desil·lusionaven
Passat simple	desil·lusioní, desil·lusionares, desil·lusionà, desil·lusionàrem, desil·lusionàreu, desil·lusionaren
Passat perifrastic	vaig desil·lusionar, vares desil·lusionar, va desil·lusionar, vàrem desil·lusionar, vàreu desil·lusionar, varen desil·lusionar

Present	desil·lusione, desil·lusiones, desil·lusione, desil·lusionem, desil·lusioneu, desil·lusionen
Imperfet	desil·lusionara, desil·lusionares, desil·lusionara, desil·lusionàrem, desil·lusionàreu, desil·lusionaren

Imperatiu	-, desil·lusiona, desil·lusione, desil·lusionem, desil·lusioneu, desil·lusionen