Conjugació del verb desguiar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desguiar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desguiar |
|---|---|
| Gerundi | desguiant |
| Participi | desguiat, desguiada, desguiats, desguiades |
Indicatiu
| Present | desguie, desguies, desguia, desguiem, desguieu, desguien |
|---|---|
| Futur | desguiaré, desguiaràs, desguiarà, desguiarem, desguiareu, desguiaran |
| Condicional | desguiaria, desguiaries, desguiaria, desguiaríem, desguiaríeu, desguiarien |
| Imperfet | desguiava, desguiaves, desguiava, desguiàvem, desguiàveu, desguiaven |
| Passat simple | desguií, desguiares, desguià, desguiàrem, desguiàreu, desguiaren |
| Passat perifrastic | vaig desguiar, vares desguiar, va desguiar, vàrem desguiar, vàreu desguiar, varen desguiar |
Subjuntiu
| Present | desguie, desguies, desguie, desguiem, desguieu, desguien |
|---|---|
| Imperfet | desguiara, desguiares, desguiara, desguiàrem, desguiàreu, desguiaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desguia, desguie, desguiem, desguieu, desguien |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.