Conjugació del verb desgrumar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desgrumar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desgrumar |
|---|---|
| Gerundi | desgrumant |
| Participi | desgrumat, desgrumada, desgrumats, desgrumades |
Indicatiu
| Present | desgrume, desgrumes, desgruma, desgrumem, desgrumeu, desgrumen |
|---|---|
| Futur | desgrumaré, desgrumaràs, desgrumarà, desgrumarem, desgrumareu, desgrumaran |
| Condicional | desgrumaria, desgrumaries, desgrumaria, desgrumaríem, desgrumaríeu, desgrumarien |
| Imperfet | desgrumava, desgrumaves, desgrumava, desgrumàvem, desgrumàveu, desgrumaven |
| Passat simple | desgrumí, desgrumares, desgrumà, desgrumàrem, desgrumàreu, desgrumaren |
| Passat perifrastic | vaig desgrumar, vares desgrumar, va desgrumar, vàrem desgrumar, vàreu desgrumar, varen desgrumar |
Subjuntiu
| Present | desgrume, desgrumes, desgrume, desgrumem, desgrumeu, desgrumen |
|---|---|
| Imperfet | desgrumara, desgrumares, desgrumara, desgrumàrem, desgrumàreu, desgrumaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desgruma, desgrume, desgrumem, desgrumeu, desgrumen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.