Conjugació del verb desfolrar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desfolrar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desfolrar |
|---|---|
| Gerundi | desfolrant |
| Participi | desfolrat, desfolrada, desfolrats, desfolrades |
Indicatiu
| Present | desfolre, desfolres, desfolra, desfolrem, desfolreu, desfolren |
|---|---|
| Futur | desfolraré, desfolraràs, desfolrarà, desfolrarem, desfolrareu, desfolraran |
| Condicional | desfolraria, desfolraries, desfolraria, desfolraríem, desfolraríeu, desfolrarien |
| Imperfet | desfolrava, desfolraves, desfolrava, desfolràvem, desfolràveu, desfolraven |
| Passat simple | desfolrí, desfolrares, desfolrà, desfolràrem, desfolràreu, desfolraren |
| Passat perifrastic | vaig desfolrar, vares desfolrar, va desfolrar, vàrem desfolrar, vàreu desfolrar, varen desfolrar |
Subjuntiu
| Present | desfolre, desfolres, desfolre, desfolrem, desfolreu, desfolren |
|---|---|
| Imperfet | desfolrara, desfolrares, desfolrara, desfolràrem, desfolràreu, desfolraren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desfolra, desfolre, desfolrem, desfolreu, desfolren |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.