Conjugació del verb desfalcar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desfalcar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desfalcar |
|---|---|
| Gerundi | desfalcant |
| Participi | desfalcat, desfalcada, desfalcats, desfalcades |
Indicatiu
| Present | desfalque, desfalques, desfalca, desfalquem, desfalqueu, desfalquen |
|---|---|
| Futur | desfalcaré, desfalcaràs, desfalcarà, desfalcarem, desfalcareu, desfalcaran |
| Condicional | desfalcaria, desfalcaries, desfalcaria, desfalcaríem, desfalcaríeu, desfalcarien |
| Imperfet | desfalcava, desfalcaves, desfalcava, desfalcàvem, desfalcàveu, desfalcaven |
| Passat simple | desfalquí, desfalcares, desfalcà, desfalcàrem, desfalcàreu, desfalcaren |
| Passat perifrastic | vaig desfalcar, vares desfalcar, va desfalcar, vàrem desfalcar, vàreu desfalcar, varen desfalcar |
Subjuntiu
| Present | desfalque, desfalques, desfalque, desfalquem, desfalqueu, desfalquen |
|---|---|
| Imperfet | desfalcara, desfalcares, desfalcara, desfalcàrem, desfalcàreu, desfalcaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desfalca, desfalque, desfalquem, desfalqueu, desfalquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.