Conjugació del verb desespinar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desespinar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desespinar |
|---|---|
| Gerundi | desespinant |
| Participi | desespinat, desespinada, desespinats, desespinades |
Indicatiu
| Present | desespine, desespines, desespina, desespinem, desespineu, desespinen |
|---|---|
| Futur | desespinaré, desespinaràs, desespinarà, desespinarem, desespinareu, desespinaran |
| Condicional | desespinaria, desespinaries, desespinaria, desespinaríem, desespinaríeu, desespinarien |
| Imperfet | desespinava, desespinaves, desespinava, desespinàvem, desespinàveu, desespinaven |
| Passat simple | desespiní, desespinares, desespinà, desespinàrem, desespinàreu, desespinaren |
| Passat perifrastic | vaig desespinar, vares desespinar, va desespinar, vàrem desespinar, vàreu desespinar, varen desespinar |
Subjuntiu
| Present | desespine, desespines, desespine, desespinem, desespineu, desespinen |
|---|---|
| Imperfet | desespinara, desespinares, desespinara, desespinàrem, desespinàreu, desespinaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desespina, desespine, desespinem, desespineu, desespinen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.