Conjugació del verb desesmussar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desesmussar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desesmussar |
|---|---|
| Gerundi | desesmussant |
| Participi | desesmussat, desesmussada, desesmussats, desesmussades |
Indicatiu
| Present | desesmusse, desesmusses, desesmussa, desesmussem, desesmusseu, desesmussen |
|---|---|
| Futur | desesmussaré, desesmussaràs, desesmussarà, desesmussarem, desesmussareu, desesmussaran |
| Condicional | desesmussaria, desesmussaries, desesmussaria, desesmussaríem, desesmussaríeu, desesmussarien |
| Imperfet | desesmussava, desesmussaves, desesmussava, desesmussàvem, desesmussàveu, desesmussaven |
| Passat simple | desesmussí, desesmussares, desesmussà, desesmussàrem, desesmussàreu, desesmussaren |
| Passat perifrastic | vaig desesmussar, vares desesmussar, va desesmussar, vàrem desesmussar, vàreu desesmussar, varen desesmussar |
Subjuntiu
| Present | desesmusse, desesmusses, desesmusse, desesmussem, desesmusseu, desesmussen |
|---|---|
| Imperfet | desesmussara, desesmussares, desesmussara, desesmussàrem, desesmussàreu, desesmussaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desesmussa, desesmusse, desesmussem, desesmusseu, desesmussen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.