Conjugació del verb desesmar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desesmar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desesmar |
|---|---|
| Gerundi | desesmant |
| Participi | desesmat, desesmada, desesmats, desesmades |
Indicatiu
| Present | desesme, desesmes, desesma, desesmem, desesmeu, desesmen |
|---|---|
| Futur | desesmaré, desesmaràs, desesmarà, desesmarem, desesmareu, desesmaran |
| Condicional | desesmaria, desesmaries, desesmaria, desesmaríem, desesmaríeu, desesmarien |
| Imperfet | desesmava, desesmaves, desesmava, desesmàvem, desesmàveu, desesmaven |
| Passat simple | desesmí, desesmares, desesmà, desesmàrem, desesmàreu, desesmaren |
| Passat perifrastic | vaig desesmar, vares desesmar, va desesmar, vàrem desesmar, vàreu desesmar, varen desesmar |
Subjuntiu
| Present | desesme, desesmes, desesme, desesmem, desesmeu, desesmen |
|---|---|
| Imperfet | desesmara, desesmares, desesmara, desesmàrem, desesmàreu, desesmaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desesma, desesme, desesmem, desesmeu, desesmen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.