Conjugació del verb desescumar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desescumar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desescumar |
|---|---|
| Gerundi | desescumant |
| Participi | desescumat, desescumada, desescumats, desescumades |
Indicatiu
| Present | desescume, desescumes, desescuma, desescumem, desescumeu, desescumen |
|---|---|
| Futur | desescumaré, desescumaràs, desescumarà, desescumarem, desescumareu, desescumaran |
| Condicional | desescumaria, desescumaries, desescumaria, desescumaríem, desescumaríeu, desescumarien |
| Imperfet | desescumava, desescumaves, desescumava, desescumàvem, desescumàveu, desescumaven |
| Passat simple | desescumí, desescumares, desescumà, desescumàrem, desescumàreu, desescumaren |
| Passat perifrastic | vaig desescumar, vares desescumar, va desescumar, vàrem desescumar, vàreu desescumar, varen desescumar |
Subjuntiu
| Present | desescume, desescumes, desescume, desescumem, desescumeu, desescumen |
|---|---|
| Imperfet | desescumara, desescumares, desescumara, desescumàrem, desescumàreu, desescumaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desescuma, desescume, desescumem, desescumeu, desescumen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.