Conjugació del verb desermar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desermar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desermar |
|---|---|
| Gerundi | desermant |
| Participi | desermat, desermada, desermats, desermades |
Indicatiu
| Present | deserme, desermes, deserma, desermem, desermeu, desermen |
|---|---|
| Futur | desermaré, desermaràs, desermarà, desermarem, desermareu, desermaran |
| Condicional | desermaria, desermaries, desermaria, desermaríem, desermaríeu, desermarien |
| Imperfet | desermava, desermaves, desermava, desermàvem, desermàveu, desermaven |
| Passat simple | desermí, desermares, desermà, desermàrem, desermàreu, desermaren |
| Passat perifrastic | vaig desermar, vares desermar, va desermar, vàrem desermar, vàreu desermar, varen desermar |
Subjuntiu
| Present | deserme, desermes, deserme, desermem, desermeu, desermen |
|---|---|
| Imperfet | desermara, desermares, desermara, desermàrem, desermàreu, desermaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, deserma, deserme, desermem, desermeu, desermen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.