Conjugació del verb desenvitricollar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desenvitricollar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desenvitricollar |
|---|---|
| Gerundi | desenvitricollant |
| Participi | desenvitricollat, desenvitricollada, desenvitricollats, desenvitricollades |
Indicatiu
| Present | desenvitricolle, desenvitricolles, desenvitricolla, desenvitricollem, desenvitricolleu, desenvitricollen |
|---|---|
| Futur | desenvitricollaré, desenvitricollaràs, desenvitricollarà, desenvitricollarem, desenvitricollareu, desenvitricollaran |
| Condicional | desenvitricollaria, desenvitricollaries, desenvitricollaria, desenvitricollaríem, desenvitricollaríeu, desenvitricollarien |
| Imperfet | desenvitricollava, desenvitricollaves, desenvitricollava, desenvitricollàvem, desenvitricollàveu, desenvitricollaven |
| Passat simple | desenvitricollí, desenvitricollares, desenvitricollà, desenvitricollàrem, desenvitricollàreu, desenvitricollaren |
| Passat perifrastic | vaig desenvitricollar, vares desenvitricollar, va desenvitricollar, vàrem desenvitricollar, vàreu desenvitricollar, varen desenvitricollar |
Subjuntiu
| Present | desenvitricolle, desenvitricolles, desenvitricolle, desenvitricollem, desenvitricolleu, desenvitricollen |
|---|---|
| Imperfet | desenvitricollara, desenvitricollares, desenvitricollara, desenvitricollàrem, desenvitricollàreu, desenvitricollaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desenvitricolla, desenvitricolle, desenvitricollem, desenvitricolleu, desenvitricollen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.