Conjugació del verb desenviscar en valencià

Infinitiu

desenviscar

Família

Primera conjugació

Model verbal

Conjugació verificada

Participi destacat

desenviscat, desenviscada, desenviscats, desenviscades

Gerundi destacat

desenviscant

Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.

Conjugacions i formes destacades

Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.

Infinitiu	desenviscar
Gerundi	desenviscant
Participi	desenviscat, desenviscada, desenviscats, desenviscades

Present	desenvisque, desenvisques, desenvisca, desenvisquem, desenvisqueu, desenvisquen
Futur	desenviscaré, desenviscaràs, desenviscarà, desenviscarem, desenviscareu, desenviscaran
Condicional	desenviscaria, desenviscaries, desenviscaria, desenviscaríem, desenviscaríeu, desenviscarien
Imperfet	desenviscava, desenviscaves, desenviscava, desenviscàvem, desenviscàveu, desenviscaven
Passat simple	desenvisquí, desenviscares, desenviscà, desenviscàrem, desenviscàreu, desenviscaren
Passat perifrastic	vaig desenviscar, vares desenviscar, va desenviscar, vàrem desenviscar, vàreu desenviscar, varen desenviscar

Present	desenvisque, desenvisques, desenvisque, desenvisquem, desenvisqueu, desenvisquen
Imperfet	desenviscara, desenviscares, desenviscara, desenviscàrem, desenviscàreu, desenviscaren

Imperatiu	-, desenvisca, desenvisque, desenvisquem, desenvisqueu, desenvisquen