Conjugació del verb desenvescar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desenvescar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desenvescar |
|---|---|
| Gerundi | desenvescant |
| Participi | desenvescat, desenvescada, desenvescats, desenvescades |
Indicatiu
| Present | desenvesque, desenvesques, desenvesca, desenvesquem, desenvesqueu, desenvesquen |
|---|---|
| Futur | desenvescaré, desenvescaràs, desenvescarà, desenvescarem, desenvescareu, desenvescaran |
| Condicional | desenvescaria, desenvescaries, desenvescaria, desenvescaríem, desenvescaríeu, desenvescarien |
| Imperfet | desenvescava, desenvescaves, desenvescava, desenvescàvem, desenvescàveu, desenvescaven |
| Passat simple | desenvesquí, desenvescares, desenvescà, desenvescàrem, desenvescàreu, desenvescaren |
| Passat perifrastic | vaig desenvescar, vares desenvescar, va desenvescar, vàrem desenvescar, vàreu desenvescar, varen desenvescar |
Subjuntiu
| Present | desenvesque, desenvesques, desenvesque, desenvesquem, desenvesqueu, desenvesquen |
|---|---|
| Imperfet | desenvescara, desenvescares, desenvescara, desenvescàrem, desenvescàreu, desenvescaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desenvesca, desenvesque, desenvesquem, desenvesqueu, desenvesquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.