Conjugació del verb desenvergar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desenvergar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desenvergar |
|---|---|
| Gerundi | desenvergant |
| Participi | desenvergat, desenvergada, desenvergats, desenvergades |
Indicatiu
| Present | desenvergue, desenvergues, desenverga, desenverguem, desenvergueu, desenverguen |
|---|---|
| Futur | desenvergaré, desenvergaràs, desenvergarà, desenvergarem, desenvergareu, desenvergaran |
| Condicional | desenvergaria, desenvergaries, desenvergaria, desenvergaríem, desenvergaríeu, desenvergarien |
| Imperfet | desenvergava, desenvergaves, desenvergava, desenvergàvem, desenvergàveu, desenvergaven |
| Passat simple | desenverguí, desenvergares, desenvergà, desenvergàrem, desenvergàreu, desenvergaren |
| Passat perifrastic | vaig desenvergar, vares desenvergar, va desenvergar, vàrem desenvergar, vàreu desenvergar, varen desenvergar |
Subjuntiu
| Present | desenvergue, desenvergues, desenvergue, desenverguem, desenvergueu, desenverguen |
|---|---|
| Imperfet | desenvergara, desenvergares, desenvergara, desenvergàrem, desenvergàreu, desenvergaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desenverga, desenvergue, desenverguem, desenvergueu, desenverguen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.