Conjugació del verb desenvelar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desenvelar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desenvelar |
|---|---|
| Gerundi | desenvelant |
| Participi | desenvelat, desenvelada, desenvelats, desenvelades |
Indicatiu
| Present | desenvele, desenveles, desenvela, desenvelem, desenveleu, desenvelen |
|---|---|
| Futur | desenvelaré, desenvelaràs, desenvelarà, desenvelarem, desenvelareu, desenvelaran |
| Condicional | desenvelaria, desenvelaries, desenvelaria, desenvelaríem, desenvelaríeu, desenvelarien |
| Imperfet | desenvelava, desenvelaves, desenvelava, desenvelàvem, desenvelàveu, desenvelaven |
| Passat simple | desenvelí, desenvelares, desenvelà, desenvelàrem, desenvelàreu, desenvelaren |
| Passat perifrastic | vaig desenvelar, vares desenvelar, va desenvelar, vàrem desenvelar, vàreu desenvelar, varen desenvelar |
Subjuntiu
| Present | desenvele, desenveles, desenvele, desenvelem, desenveleu, desenvelen |
|---|---|
| Imperfet | desenvelara, desenvelares, desenvelara, desenvelàrem, desenvelàreu, desenvelaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desenvela, desenvele, desenvelem, desenveleu, desenvelen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.