Conjugació del verb desentonar en valencià

Infinitiu

desentonar

Família

Primera conjugació

Model verbal

Conjugació verificada

Participi destacat

desentonat, desentonada, desentonats, desentonades

Gerundi destacat

desentonant

Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.

Conjugacions i formes destacades

Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.

Infinitiu	desentonar
Gerundi	desentonant
Participi	desentonat, desentonada, desentonats, desentonades

Present	desentone, desentones, desentona, desentonem, desentoneu, desentonen
Futur	desentonaré, desentonaràs, desentonarà, desentonarem, desentonareu, desentonaran
Condicional	desentonaria, desentonaries, desentonaria, desentonaríem, desentonaríeu, desentonarien
Imperfet	desentonava, desentonaves, desentonava, desentonàvem, desentonàveu, desentonaven
Passat simple	desentoní, desentonares, desentonà, desentonàrem, desentonàreu, desentonaren
Passat perifrastic	vaig desentonar, vares desentonar, va desentonar, vàrem desentonar, vàreu desentonar, varen desentonar

Present	desentone, desentones, desentone, desentonem, desentoneu, desentonen
Imperfet	desentonara, desentonares, desentonara, desentonàrem, desentonàreu, desentonaren

Imperatiu	-, desentona, desentone, desentonem, desentoneu, desentonen