Conjugació del verb desentarquimar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desentarquimar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desentarquimar |
|---|---|
| Gerundi | desentarquimant |
| Participi | desentarquimat, desentarquimada, desentarquimats, desentarquimades |
Indicatiu
| Present | desentarquime, desentarquimes, desentarquima, desentarquimem, desentarquimeu, desentarquimen |
|---|---|
| Futur | desentarquimaré, desentarquimaràs, desentarquimarà, desentarquimarem, desentarquimareu, desentarquimaran |
| Condicional | desentarquimaria, desentarquimaries, desentarquimaria, desentarquimaríem, desentarquimaríeu, desentarquimarien |
| Imperfet | desentarquimava, desentarquimaves, desentarquimava, desentarquimàvem, desentarquimàveu, desentarquimaven |
| Passat simple | desentarquimí, desentarquimares, desentarquimà, desentarquimàrem, desentarquimàreu, desentarquimaren |
| Passat perifrastic | vaig desentarquimar, vares desentarquimar, va desentarquimar, vàrem desentarquimar, vàreu desentarquimar, varen desentarquimar |
Subjuntiu
| Present | desentarquime, desentarquimes, desentarquime, desentarquimem, desentarquimeu, desentarquimen |
|---|---|
| Imperfet | desentarquimara, desentarquimares, desentarquimara, desentarquimàrem, desentarquimàreu, desentarquimaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desentarquima, desentarquime, desentarquimem, desentarquimeu, desentarquimen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.