Conjugació del verb desensonillar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desensonillar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desensonillar |
|---|---|
| Gerundi | desensonillant |
| Participi | desensonillat, desensonillada, desensonillats, desensonillades |
Indicatiu
| Present | desensonille, desensonilles, desensonilla, desensonillem, desensonilleu, desensonillen |
|---|---|
| Futur | desensonillaré, desensonillaràs, desensonillarà, desensonillarem, desensonillareu, desensonillaran |
| Condicional | desensonillaria, desensonillaries, desensonillaria, desensonillaríem, desensonillaríeu, desensonillarien |
| Imperfet | desensonillava, desensonillaves, desensonillava, desensonillàvem, desensonillàveu, desensonillaven |
| Passat simple | desensonillí, desensonillares, desensonillà, desensonillàrem, desensonillàreu, desensonillaren |
| Passat perifrastic | vaig desensonillar, vares desensonillar, va desensonillar, vàrem desensonillar, vàreu desensonillar, varen desensonillar |
Subjuntiu
| Present | desensonille, desensonilles, desensonille, desensonillem, desensonilleu, desensonillen |
|---|---|
| Imperfet | desensonillara, desensonillares, desensonillara, desensonillàrem, desensonillàreu, desensonillaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desensonilla, desensonille, desensonillem, desensonilleu, desensonillen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.