Conjugació del verb desensacar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desensacar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desensacar |
|---|---|
| Gerundi | desensacant |
| Participi | desensacat, desensacada, desensacats, desensacades |
Indicatiu
| Present | desensaque, desensaques, desensaca, desensaquem, desensaqueu, desensaquen |
|---|---|
| Futur | desensacaré, desensacaràs, desensacarà, desensacarem, desensacareu, desensacaran |
| Condicional | desensacaria, desensacaries, desensacaria, desensacaríem, desensacaríeu, desensacarien |
| Imperfet | desensacava, desensacaves, desensacava, desensacàvem, desensacàveu, desensacaven |
| Passat simple | desensaquí, desensacares, desensacà, desensacàrem, desensacàreu, desensacaren |
| Passat perifrastic | vaig desensacar, vares desensacar, va desensacar, vàrem desensacar, vàreu desensacar, varen desensacar |
Subjuntiu
| Present | desensaque, desensaques, desensaque, desensaquem, desensaqueu, desensaquen |
|---|---|
| Imperfet | desensacara, desensacares, desensacara, desensacàrem, desensacàreu, desensacaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desensaca, desensaque, desensaquem, desensaqueu, desensaquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.