Conjugació del verb desenrunar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desenrunar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desenrunar |
|---|---|
| Gerundi | desenrunant |
| Participi | desenrunat, desenrunada, desenrunats, desenrunades |
Indicatiu
| Present | desenrune, desenrunes, desenruna, desenrunem, desenruneu, desenrunen |
|---|---|
| Futur | desenrunaré, desenrunaràs, desenrunarà, desenrunarem, desenrunareu, desenrunaran |
| Condicional | desenrunaria, desenrunaries, desenrunaria, desenrunaríem, desenrunaríeu, desenrunarien |
| Imperfet | desenrunava, desenrunaves, desenrunava, desenrunàvem, desenrunàveu, desenrunaven |
| Passat simple | desenruní, desenrunares, desenrunà, desenrunàrem, desenrunàreu, desenrunaren |
| Passat perifrastic | vaig desenrunar, vares desenrunar, va desenrunar, vàrem desenrunar, vàreu desenrunar, varen desenrunar |
Subjuntiu
| Present | desenrune, desenrunes, desenrune, desenrunem, desenruneu, desenrunen |
|---|---|
| Imperfet | desenrunara, desenrunares, desenrunara, desenrunàrem, desenrunàreu, desenrunaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desenruna, desenrune, desenrunem, desenruneu, desenrunen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.