Conjugació del verb desenronquir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desenronquir en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desenronquir |
|---|---|
| Gerundi | desenronquint |
| Participi | desenronquit, desenronquida, desenronquits, desenronquides |
Indicatiu
| Present | desenronquixc, desenronquixes, desenronquix, desenronquim, desenronquiu, desenronquixen |
|---|---|
| Futur | desenronquiré, desenronquiràs, desenronquirà, desenronquirem, desenronquireu, desenronquiran |
| Condicional | desenronquiria, desenronquiries, desenronquiria, desenronquiríem, desenronquiríeu, desenronquirien |
| Imperfet | desenronquia, desenronquies, desenronquia, desenronquíem, desenronquíeu, desenronquien |
| Passat simple | desenronquí, desenronquires, desenronquí, desenronquírem, desenronquíreu, desenronquiren |
| Passat perifrastic | vaig desenronquir, vares desenronquir, va desenronquir, vàrem desenronquir, vàreu desenronquir, varen desenronquir |
Subjuntiu
| Present | desenronquixca, desenronquixques, desenronquixca, desenronquim, desenronquiu, desenronquixquen |
|---|---|
| Imperfet | desenronquira, desenronquires, desenronquira, desenronquírem, desenronquíreu, desenronquiren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desenronquix, desenronquixca, desenronquim, desenronquiu, desenronquixquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.