Conjugació del verb desenrocar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desenrocar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desenrocar |
|---|---|
| Gerundi | desenrocant |
| Participi | desenrocat, desenrocada, desenrocats, desenrocades |
Indicatiu
| Present | desenroque, desenroques, desenroca, desenroquem, desenroqueu, desenroquen |
|---|---|
| Futur | desenrocaré, desenrocaràs, desenrocarà, desenrocarem, desenrocareu, desenrocaran |
| Condicional | desenrocaria, desenrocaries, desenrocaria, desenrocaríem, desenrocaríeu, desenrocarien |
| Imperfet | desenrocava, desenrocaves, desenrocava, desenrocàvem, desenrocàveu, desenrocaven |
| Passat simple | desenroquí, desenrocares, desenrocà, desenrocàrem, desenrocàreu, desenrocaren |
| Passat perifrastic | vaig desenrocar, vares desenrocar, va desenrocar, vàrem desenrocar, vàreu desenrocar, varen desenrocar |
Subjuntiu
| Present | desenroque, desenroques, desenroque, desenroquem, desenroqueu, desenroquen |
|---|---|
| Imperfet | desenrocara, desenrocares, desenrocara, desenrocàrem, desenrocàreu, desenrocaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desenroca, desenroque, desenroquem, desenroqueu, desenroquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.