Conjugació del verb desenquitranar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desenquitranar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desenquitranar |
|---|---|
| Gerundi | desenquitranant |
| Participi | desenquitranat, desenquitranada, desenquitranats, desenquitranades |
Indicatiu
| Present | desenquitrane, desenquitranes, desenquitrana, desenquitranem, desenquitraneu, desenquitranen |
|---|---|
| Futur | desenquitranaré, desenquitranaràs, desenquitranarà, desenquitranarem, desenquitranareu, desenquitranaran |
| Condicional | desenquitranaria, desenquitranaries, desenquitranaria, desenquitranaríem, desenquitranaríeu, desenquitranarien |
| Imperfet | desenquitranava, desenquitranaves, desenquitranava, desenquitranàvem, desenquitranàveu, desenquitranaven |
| Passat simple | desenquitraní, desenquitranares, desenquitranà, desenquitranàrem, desenquitranàreu, desenquitranaren |
| Passat perifrastic | vaig desenquitranar, vares desenquitranar, va desenquitranar, vàrem desenquitranar, vàreu desenquitranar, varen desenquitranar |
Subjuntiu
| Present | desenquitrane, desenquitranes, desenquitrane, desenquitranem, desenquitraneu, desenquitranen |
|---|---|
| Imperfet | desenquitranara, desenquitranares, desenquitranara, desenquitranàrem, desenquitranàreu, desenquitranaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desenquitrana, desenquitrane, desenquitranem, desenquitraneu, desenquitranen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.