Conjugació del verb desenquimerar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desenquimerar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desenquimerar |
|---|---|
| Gerundi | desenquimerant |
| Participi | desenquimerat, desenquimerada, desenquimerats, desenquimerades |
Indicatiu
| Present | desenquimere, desenquimeres, desenquimera, desenquimerem, desenquimereu, desenquimeren |
|---|---|
| Futur | desenquimeraré, desenquimeraràs, desenquimerarà, desenquimerarem, desenquimerareu, desenquimeraran |
| Condicional | desenquimeraria, desenquimeraries, desenquimeraria, desenquimeraríem, desenquimeraríeu, desenquimerarien |
| Imperfet | desenquimerava, desenquimeraves, desenquimerava, desenquimeràvem, desenquimeràveu, desenquimeraven |
| Passat simple | desenquimerí, desenquimerares, desenquimerà, desenquimeràrem, desenquimeràreu, desenquimeraren |
| Passat perifrastic | vaig desenquimerar, vares desenquimerar, va desenquimerar, vàrem desenquimerar, vàreu desenquimerar, varen desenquimerar |
Subjuntiu
| Present | desenquimere, desenquimeres, desenquimere, desenquimerem, desenquimereu, desenquimeren |
|---|---|
| Imperfet | desenquimerara, desenquimerares, desenquimerara, desenquimeràrem, desenquimeràreu, desenquimeraren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desenquimera, desenquimere, desenquimerem, desenquimereu, desenquimeren |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.