Conjugació del verb desenquadrar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desenquadrar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desenquadrar |
|---|---|
| Gerundi | desenquadrant |
| Participi | desenquadrat, desenquadrada, desenquadrats, desenquadrades |
Indicatiu
| Present | desenquadre, desenquadres, desenquadra, desenquadrem, desenquadreu, desenquadren |
|---|---|
| Futur | desenquadraré, desenquadraràs, desenquadrarà, desenquadrarem, desenquadrareu, desenquadraran |
| Condicional | desenquadraria, desenquadraries, desenquadraria, desenquadraríem, desenquadraríeu, desenquadrarien |
| Imperfet | desenquadrava, desenquadraves, desenquadrava, desenquadràvem, desenquadràveu, desenquadraven |
| Passat simple | desenquadrí, desenquadrares, desenquadrà, desenquadràrem, desenquadràreu, desenquadraren |
| Passat perifrastic | vaig desenquadrar, vares desenquadrar, va desenquadrar, vàrem desenquadrar, vàreu desenquadrar, varen desenquadrar |
Subjuntiu
| Present | desenquadre, desenquadres, desenquadre, desenquadrem, desenquadreu, desenquadren |
|---|---|
| Imperfet | desenquadrara, desenquadrares, desenquadrara, desenquadràrem, desenquadràreu, desenquadraren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desenquadra, desenquadre, desenquadrem, desenquadreu, desenquadren |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.