Conjugació del verb desenlluernar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desenlluernar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desenlluernar |
|---|---|
| Gerundi | desenlluernant |
| Participi | desenlluernat, desenlluernada, desenlluernats, desenlluernades |
Indicatiu
| Present | desenlluerne, desenlluernes, desenlluerna, desenlluernem, desenlluerneu, desenlluernen |
|---|---|
| Futur | desenlluernaré, desenlluernaràs, desenlluernarà, desenlluernarem, desenlluernareu, desenlluernaran |
| Condicional | desenlluernaria, desenlluernaries, desenlluernaria, desenlluernaríem, desenlluernaríeu, desenlluernarien |
| Imperfet | desenlluernava, desenlluernaves, desenlluernava, desenlluernàvem, desenlluernàveu, desenlluernaven |
| Passat simple | desenlluerní, desenlluernares, desenlluernà, desenlluernàrem, desenlluernàreu, desenlluernaren |
| Passat perifrastic | vaig desenlluernar, vares desenlluernar, va desenlluernar, vàrem desenlluernar, vàreu desenlluernar, varen desenlluernar |
Subjuntiu
| Present | desenlluerne, desenlluernes, desenlluerne, desenlluernem, desenlluerneu, desenlluernen |
|---|---|
| Imperfet | desenlluernara, desenlluernares, desenlluernara, desenlluernàrem, desenlluernàreu, desenlluernaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desenlluerna, desenlluerne, desenlluernem, desenlluerneu, desenlluernen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.