Conjugació del verb desenllatar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desenllatar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desenllatar |
|---|---|
| Gerundi | desenllatant |
| Participi | desenllatat, desenllatada, desenllatats, desenllatades |
Indicatiu
| Present | desenllate, desenllates, desenllata, desenllatem, desenllateu, desenllaten |
|---|---|
| Futur | desenllataré, desenllataràs, desenllatarà, desenllatarem, desenllatareu, desenllataran |
| Condicional | desenllataria, desenllataries, desenllataria, desenllataríem, desenllataríeu, desenllatarien |
| Imperfet | desenllatava, desenllataves, desenllatava, desenllatàvem, desenllatàveu, desenllataven |
| Passat simple | desenllatí, desenllatares, desenllatà, desenllatàrem, desenllatàreu, desenllataren |
| Passat perifrastic | vaig desenllatar, vares desenllatar, va desenllatar, vàrem desenllatar, vàreu desenllatar, varen desenllatar |
Subjuntiu
| Present | desenllate, desenllates, desenllate, desenllatem, desenllateu, desenllaten |
|---|---|
| Imperfet | desenllatara, desenllatares, desenllatara, desenllatàrem, desenllatàreu, desenllataren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desenllata, desenllate, desenllatem, desenllateu, desenllaten |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.