Conjugació del verb desenguantar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desenguantar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | desenguantar |
|---|---|
| Gerundi | desenguantant |
| Participi | desenguantat, desenguantada, desenguantats, desenguantades |
Indicatiu
| Present | desenguante, desenguantes, desenguanta, desenguantem, desenguanteu, desenguanten |
|---|---|
| Futur | desenguantaré, desenguantaràs, desenguantarà, desenguantarem, desenguantareu, desenguantaran |
| Condicional | desenguantaria, desenguantaries, desenguantaria, desenguantaríem, desenguantaríeu, desenguantarien |
| Imperfet | desenguantava, desenguantaves, desenguantava, desenguantàvem, desenguantàveu, desenguantaven |
| Passat simple | desenguantí, desenguantares, desenguantà, desenguantàrem, desenguantàreu, desenguantaren |
| Passat perifrastic | vaig desenguantar, vares desenguantar, va desenguantar, vàrem desenguantar, vàreu desenguantar, varen desenguantar |
Subjuntiu
| Present | desenguante, desenguantes, desenguante, desenguantem, desenguanteu, desenguanten |
|---|---|
| Imperfet | desenguantara, desenguantares, desenguantara, desenguantàrem, desenguantàreu, desenguantaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desenguanta, desenguante, desenguantem, desenguanteu, desenguanten |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.