Conjugació del verb desengrutar en valencià

Infinitiu

desengrutar

Família

Primera conjugació

Model verbal

Conjugacio verificada

Participi destacat

desengrutat, desengrutada, desengrutats, desengrutades

Gerundi destacat

desengrutant

Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.

Conjugacions i formes destacades

Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.

Infinitiu	desengrutar
Gerundi	desengrutant
Participi	desengrutat, desengrutada, desengrutats, desengrutades

Present	desengrute, desengrutes, desengruta, desengrutem, desengruteu, desengruten
Futur	desengrutaré, desengrutaràs, desengrutarà, desengrutarem, desengrutareu, desengrutaran
Condicional	desengrutaria, desengrutaries, desengrutaria, desengrutaríem, desengrutaríeu, desengrutarien
Imperfet	desengrutava, desengrutaves, desengrutava, desengrutàvem, desengrutàveu, desengrutaven
Passat simple	desengrutí, desengrutares, desengrutà, desengrutàrem, desengrutàreu, desengrutaren
Passat perifrastic	vaig desengrutar, vares desengrutar, va desengrutar, vàrem desengrutar, vàreu desengrutar, varen desengrutar

Present	desengrute, desengrutes, desengrute, desengrutem, desengruteu, desengruten
Imperfet	desengrutara, desengrutares, desengrutara, desengrutàrem, desengrutàreu, desengrutaren

Imperatiu	-, desengruta, desengrute, desengrutem, desengruteu, desengruten