Conjugació del verb desengrutar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desengrutar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desengrutar |
|---|---|
| Gerundi | desengrutant |
| Participi | desengrutat, desengrutada, desengrutats, desengrutades |
Indicatiu
| Present | desengrute, desengrutes, desengruta, desengrutem, desengruteu, desengruten |
|---|---|
| Futur | desengrutaré, desengrutaràs, desengrutarà, desengrutarem, desengrutareu, desengrutaran |
| Condicional | desengrutaria, desengrutaries, desengrutaria, desengrutaríem, desengrutaríeu, desengrutarien |
| Imperfet | desengrutava, desengrutaves, desengrutava, desengrutàvem, desengrutàveu, desengrutaven |
| Passat simple | desengrutí, desengrutares, desengrutà, desengrutàrem, desengrutàreu, desengrutaren |
| Passat perifrastic | vaig desengrutar, vares desengrutar, va desengrutar, vàrem desengrutar, vàreu desengrutar, varen desengrutar |
Subjuntiu
| Present | desengrute, desengrutes, desengrute, desengrutem, desengruteu, desengruten |
|---|---|
| Imperfet | desengrutara, desengrutares, desengrutara, desengrutàrem, desengrutàreu, desengrutaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desengruta, desengrute, desengrutem, desengruteu, desengruten |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.