Conjugació del verb desengrescar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desengrescar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desengrescar |
|---|---|
| Gerundi | desengrescant |
| Participi | desengrescat, desengrescada, desengrescats, desengrescades |
Indicatiu
| Present | desengresque, desengresques, desengresca, desengresquem, desengresqueu, desengresquen |
|---|---|
| Futur | desengrescaré, desengrescaràs, desengrescarà, desengrescarem, desengrescareu, desengrescaran |
| Condicional | desengrescaria, desengrescaries, desengrescaria, desengrescaríem, desengrescaríeu, desengrescarien |
| Imperfet | desengrescava, desengrescaves, desengrescava, desengrescàvem, desengrescàveu, desengrescaven |
| Passat simple | desengresquí, desengrescares, desengrescà, desengrescàrem, desengrescàreu, desengrescaren |
| Passat perifrastic | vaig desengrescar, vares desengrescar, va desengrescar, vàrem desengrescar, vàreu desengrescar, varen desengrescar |
Subjuntiu
| Present | desengresque, desengresques, desengresque, desengresquem, desengresqueu, desengresquen |
|---|---|
| Imperfet | desengrescara, desengrescares, desengrescara, desengrescàrem, desengrescàreu, desengrescaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desengresca, desengresque, desengresquem, desengresqueu, desengresquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.