Conjugació del verb desengranar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desengranar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desengranar |
|---|---|
| Gerundi | desengranant |
| Participi | desengranat, desengranada, desengranats, desengranades |
Indicatiu
| Present | desengrane, desengranes, desengrana, desengranem, desengraneu, desengranen |
|---|---|
| Futur | desengranaré, desengranaràs, desengranarà, desengranarem, desengranareu, desengranaran |
| Condicional | desengranaria, desengranaries, desengranaria, desengranaríem, desengranaríeu, desengranarien |
| Imperfet | desengranava, desengranaves, desengranava, desengranàvem, desengranàveu, desengranaven |
| Passat simple | desengraní, desengranares, desengranà, desengranàrem, desengranàreu, desengranaren |
| Passat perifrastic | vaig desengranar, vares desengranar, va desengranar, vàrem desengranar, vàreu desengranar, varen desengranar |
Subjuntiu
| Present | desengrane, desengranes, desengrane, desengranem, desengraneu, desengranen |
|---|---|
| Imperfet | desengranara, desengranares, desengranara, desengranàrem, desengranàreu, desengranaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desengrana, desengrane, desengranem, desengraneu, desengranen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.