Conjugació del verb desengomar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desengomar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desengomar |
|---|---|
| Gerundi | desengomant |
| Participi | desengomat, desengomada, desengomats, desengomades |
Indicatiu
| Present | desengome, desengomes, desengoma, desengomem, desengomeu, desengomen |
|---|---|
| Futur | desengomaré, desengomaràs, desengomarà, desengomarem, desengomareu, desengomaran |
| Condicional | desengomaria, desengomaries, desengomaria, desengomaríem, desengomaríeu, desengomarien |
| Imperfet | desengomava, desengomaves, desengomava, desengomàvem, desengomàveu, desengomaven |
| Passat simple | desengomí, desengomares, desengomà, desengomàrem, desengomàreu, desengomaren |
| Passat perifrastic | vaig desengomar, vares desengomar, va desengomar, vàrem desengomar, vàreu desengomar, varen desengomar |
Subjuntiu
| Present | desengome, desengomes, desengome, desengomem, desengomeu, desengomen |
|---|---|
| Imperfet | desengomara, desengomares, desengomara, desengomàrem, desengomàreu, desengomaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desengoma, desengome, desengomem, desengomeu, desengomen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.