Conjugació del verb desengalavernar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desengalavernar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desengalavernar |
|---|---|
| Gerundi | desengalavernant |
| Participi | desengalavernat, desengalavernada, desengalavernats, desengalavernades |
Indicatiu
| Present | desengalaverne, desengalavernes, desengalaverna, desengalavernem, desengalaverneu, desengalavernen |
|---|---|
| Futur | desengalavernaré, desengalavernaràs, desengalavernarà, desengalavernarem, desengalavernareu, desengalavernaran |
| Condicional | desengalavernaria, desengalavernaries, desengalavernaria, desengalavernaríem, desengalavernaríeu, desengalavernarien |
| Imperfet | desengalavernava, desengalavernaves, desengalavernava, desengalavernàvem, desengalavernàveu, desengalavernaven |
| Passat simple | desengalaverní, desengalavernares, desengalavernà, desengalavernàrem, desengalavernàreu, desengalavernaren |
| Passat perifrastic | vaig desengalavernar, vares desengalavernar, va desengalavernar, vàrem desengalavernar, vàreu desengalavernar, varen desengalavernar |
Subjuntiu
| Present | desengalaverne, desengalavernes, desengalaverne, desengalavernem, desengalaverneu, desengalavernen |
|---|---|
| Imperfet | desengalavernara, desengalavernares, desengalavernara, desengalavernàrem, desengalavernàreu, desengalavernaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desengalaverna, desengalaverne, desengalavernem, desengalaverneu, desengalavernen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.