Conjugació del verb desenfurir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desenfurir en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | desenfurir |
|---|---|
| Gerundi | desenfurint |
| Participi | desenfurit, desenfurida, desenfurits, desenfurides |
Indicatiu
| Present | desenfurixc, desenfurixes, desenfurix, desenfurim, desenfuriu, desenfurixen |
|---|---|
| Futur | desenfuriré, desenfuriràs, desenfurirà, desenfurirem, desenfurireu, desenfuriran |
| Condicional | desenfuriria, desenfuriries, desenfuriria, desenfuriríem, desenfuriríeu, desenfuririen |
| Imperfet | desenfuria, desenfuries, desenfuria, desenfuríem, desenfuríeu, desenfurien |
| Passat simple | desenfurí, desenfurires, desenfurí, desenfurírem, desenfuríreu, desenfuriren |
| Passat perifrastic | vaig desenfurir, vares desenfurir, va desenfurir, vàrem desenfurir, vàreu desenfurir, varen desenfurir |
Subjuntiu
| Present | desenfurixca, desenfurixques, desenfurixca, desenfurim, desenfuriu, desenfurixquen |
|---|---|
| Imperfet | desenfurira, desenfurires, desenfurira, desenfurírem, desenfuríreu, desenfuriren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desenfurix, desenfurixca, desenfurim, desenfuriu, desenfurixquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.