Conjugació del verb desenfuriar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desenfuriar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desenfuriar |
|---|---|
| Gerundi | desenfuriant |
| Participi | desenfuriat, desenfuriada, desenfuriats, desenfuriades |
Indicatiu
| Present | desenfurie, desenfuries, desenfuria, desenfuriem, desenfurieu, desenfurien |
|---|---|
| Futur | desenfuriaré, desenfuriaràs, desenfuriarà, desenfuriarem, desenfuriareu, desenfuriaran |
| Condicional | desenfuriaria, desenfuriaries, desenfuriaria, desenfuriaríem, desenfuriaríeu, desenfuriarien |
| Imperfet | desenfuriava, desenfuriaves, desenfuriava, desenfuriàvem, desenfuriàveu, desenfuriaven |
| Passat simple | desenfurií, desenfuriares, desenfurià, desenfuriàrem, desenfuriàreu, desenfuriaren |
| Passat perifrastic | vaig desenfuriar, vares desenfuriar, va desenfuriar, vàrem desenfuriar, vàreu desenfuriar, varen desenfuriar |
Subjuntiu
| Present | desenfurie, desenfuries, desenfurie, desenfuriem, desenfurieu, desenfurien |
|---|---|
| Imperfet | desenfuriara, desenfuriares, desenfuriara, desenfuriàrem, desenfuriàreu, desenfuriaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desenfuria, desenfurie, desenfuriem, desenfurieu, desenfurien |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.