Conjugació del verb desenfrenar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desenfrenar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desenfrenar |
|---|---|
| Gerundi | desenfrenant |
| Participi | desenfrenat, desenfrenada, desenfrenats, desenfrenades |
Indicatiu
| Present | desenfrene, desenfrenes, desenfrena, desenfrenem, desenfreneu, desenfrenen |
|---|---|
| Futur | desenfrenaré, desenfrenaràs, desenfrenarà, desenfrenarem, desenfrenareu, desenfrenaran |
| Condicional | desenfrenaria, desenfrenaries, desenfrenaria, desenfrenaríem, desenfrenaríeu, desenfrenarien |
| Imperfet | desenfrenava, desenfrenaves, desenfrenava, desenfrenàvem, desenfrenàveu, desenfrenaven |
| Passat simple | desenfrení, desenfrenares, desenfrenà, desenfrenàrem, desenfrenàreu, desenfrenaren |
| Passat perifrastic | vaig desenfrenar, vares desenfrenar, va desenfrenar, vàrem desenfrenar, vàreu desenfrenar, varen desenfrenar |
Subjuntiu
| Present | desenfrene, desenfrenes, desenfrene, desenfrenem, desenfreneu, desenfrenen |
|---|---|
| Imperfet | desenfrenara, desenfrenares, desenfrenara, desenfrenàrem, desenfrenàreu, desenfrenaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desenfrena, desenfrene, desenfrenem, desenfreneu, desenfrenen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.