Conjugació del verb desenfortir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desenfortir en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desenfortir |
|---|---|
| Gerundi | desenfortint |
| Participi | desenfortit, desenfortida, desenfortits, desenfortides |
Indicatiu
| Present | desenfortixc, desenfortixes, desenfortix, desenfortim, desenfortiu, desenfortixen |
|---|---|
| Futur | desenfortiré, desenfortiràs, desenfortirà, desenfortirem, desenfortireu, desenfortiran |
| Condicional | desenfortiria, desenfortiries, desenfortiria, desenfortiríem, desenfortiríeu, desenfortirien |
| Imperfet | desenfortia, desenforties, desenfortia, desenfortíem, desenfortíeu, desenfortien |
| Passat simple | desenfortí, desenfortires, desenfortí, desenfortírem, desenfortíreu, desenfortiren |
| Passat perifrastic | vaig desenfortir, vares desenfortir, va desenfortir, vàrem desenfortir, vàreu desenfortir, varen desenfortir |
Subjuntiu
| Present | desenfortixca, desenfortixques, desenfortixca, desenfortim, desenfortiu, desenfortixquen |
|---|---|
| Imperfet | desenfortira, desenfortires, desenfortira, desenfortírem, desenfortíreu, desenfortiren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desenfortix, desenfortixca, desenfortim, desenfortiu, desenfortixquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.